El ramat de l'ADF



Fa uns deu anys, quan vaig començar a col·laborar amb l’ADF i alhora estava fent el meu projecte de final de carrera sobre gestió forestal, em vaig adonar que les polítiques de prevenció d’incendis que s’havien aplicat fins llavors a Catalunya senzillament no funcionaven. Jo no vaig ser el primer a dir-ho sinó que ho vaig aprendre de tota una sèrie de gent que ja feia anys que argumentava que calia capgirar la política de prevenció i extinció d’incendis. Tant si hi invertíem un euro com un milió d’euros, deien, cada ics anys es produïen incendis catastròfics que destruïen milers d’hectàrees de boscos i mataven gent. L’incendi de Sant Llorenç Savall de 2003 era un d’aquests incendis que s’escapaven de la capacitat d’extinció i posava de manifest les febleses del sistema oficial de prevenció.

Calia anar més enllà de la política de manteniment de pistes forestals i punts d’aigua i d’inversions milionàries en mitjans d’extinció per l’estiu. Això tampoc no volia dir fer aquells tallafocs tan amples amb unes màquines que destrueixen mitja muntanya. S’havia de trobar una forma alternativa de prevenir els incendis, amb sensibilitat paisatgística. En col·laboració amb els bombers del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), experts en l’anàlisi i l’extinció de grans incendis forestals, l’ADF de Matadepera va elaborar un pla de prevenció que es basava en la següent idea de sentit comú. El foc és un element que forma part dels ecosistemes mediterranis. És així des de fa mil·lennis i ara, per molt que ens hi entestem, no podrem eliminar els focs dels nostres paisatges. Seria com voler eliminar les alzines; encara que les talléssim totes, rebrotarien. Igualment, per molts recursos que inverteixis en campanyes d’informació i conscienciació pública per evitar que la gent tiri burilles des del cotxe o que regulis l’ús del foc en feines agrícoles, tard o d’hora se’n produirà un. Senzillament no podem controlar la vocació dels nostres paisatges i de la nostra gent cap al foc.


Amb aquesta idea, l’ADF es va posar a treballar per preparar el territori per tal que el dia que hi hagi un incendi el suporti de la millor manera possible. Aquesta manera de pensar s’anomena resiliència. Imagina’t quina diferència hi ha entre dir que cal evitar que el bosc es cremi i dir que cal preparar el bosc perquè cremi d’una manera més o menys controlada. Es va començar per estudiar quin recorregut farien els incendis més catastròfics donades unes determinades condicions topogràfiques, de vegetació i meteorològiques. A partir d’aquí l’ADF va planificar una sèrie d’actuacions que es basen en la recuperació d’antigues activitats rurals com són les aclarides de boscos –que abans servien per fer llenya i carbó–, el manteniment de conreus o la pastura. Ara ens serveixen per reduir la quantitat de combustible del nostre paisatge i per tant per evitar un gran incendi forestal. Per planificar el paisatge del futur utilitzàvem com a referència el paisatge dels nostres avis i de la Matadepera pagesa.

Així vam començar a aclarir alguns rodals, a mantenir els camps del municipi i a recuperar-ne d'abandonats. A més, vam afavorir la recuperació de la pastura per al manteniment del sotabosc i de les zones verdes de les urbanitzacions. Si volteu pel municipi probablement hi trobareu ovelles, cabres o rucs pasturant.

Iago Otero 
President de l'ADF de Matadepera entre 2008 i 2013


     Imatge del ramat actual del La Vall S.C.P